Can Chapati

Acabem d'arribar a Mysore, una ciutat del sud de l'India que sorprenentment no es gaire gaire sorollosa i es deixa passejar. Enrerre em deixat dues coses importants: l'equip dels Chanas (que ara mateix deuen estar arribant a l'aeroport de BCN) i la nostra estimada Fundacio Vicens Ferrer.
Despres d'Hampi vem fer un cop de tren fins a Anantapur, on hi ha el campus central de la Fundacio Vicens Ferrer i es una mica com arribar a "casa".

Arribavem a les dues de la matinada despres d'un dia cansat a Hampi (vem pujar a dalt de la muntanya) i d'un "petit" retras al tren. Dormir una mica i a les vuit del mati ja teniem una india a la porta demanant-nos els fulls de registre de l'habitacio. No entenia que omplir 10 fulls de paperassa no era cosa de 5 minuts... i entre el cansament i lo pesadeta que era... vaja que treure un somriure costava forca! El que fa dormir poc...

Despres d'un superesmorzar (amb truita de formatge inclosa) vem anar a visitar l'Hospital de Bathalapalli i la tomba d'en Vicens. Han obert unes noves sales impressionants!!!! Estar davant de la tomba d'en Vicens no deixa indiferent a ningu... i de cop ja tenies aquell nus a l'estomac i no sabies com aguantar els llagrimots.

Per la tarda vem anar a visitar el centre de Maternitat on, aquest cop si, vem assistir a una sessio intensiva de banyitus i massatges infantils... que guai! I pel vespre... trobada amb l'Anne Ferrer, que ens va mostrar uns videos molt ilustratius de la feina que es duu a terme a la fundacio. Un soparet lleuger i despres, d'estranquis, unes birretes a l'habitacio acompanyades amb pa amb tomaquet, oli i embutits !!!! ueeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!

L'endema, abans de marxar, els chanas van fer un intensiu pels projectes d'ecologia i el centre d'educacio especial que acull infants amb paralisis cerebral (Kuderu)... van arribar a les tres i picu i el taxi ja els estava esperant per portar-los a l'aeroport. La cosa anava justa justa i els vem donar menjar en tupers pel cami... com la mare que acomiada els fills de campaments: adeu, adeu!!!

I ja ens teniu aqui solets! Per la tarda vem anar a visitar un taller d'artesania per a discapacitats (Bukaraya) i a veure els centres d'educacio especial per ceguesa, sordesa i retard mental. Massa poc temps per tantes coses!!!! Despres l'Anne ens va rebre al seu despatx i vem tenir una xerradeta molt interessant pensant en futurs projectes. Era l'antic despatx del Vicens, senzillet i petito, i ens va fer molta ilusio poder-hi estar de manera privada amb ella.

Ahir va ser el dia D. Per fi vem coneixer la Suvarna, la nostra afillada, i la seva familia!!!! Ens esperaven en un poblet de 80 families per donar-nos uns collarets de flors que pesaven un fotimer!!! La caseta on viu la familia es molt petitona pero esta be, tenen un bou per ajudar-los al camp i un parell de cabretes. Amb l'ajuda del traductor vem poder estar una bona estona xerrant amb tothom, especialment amb la Suvarna que va resultar molt simpatica i oberta amb nosaltres. Juntament amb la familia estava tot el poble i dins la casa, asseguts amb nosaltres, les grans autoritats: el mestre, un membre del consell de la comuntitat, la responsable de la Fundacio en la zona i d'altres carregs que no ens en recordem... Va ser un moment molt emotiu i que segur tots recordarem. Per tots ells vem portar vestits i xuxeries. I la Suvarna estava guapissima amb el seu conjunt nou!!! ES LA NENA MES MACA DE TOT L'INDIA!!!

PEr la tarda vem continuar veient projectes, aquest cop la construccio d'una nova escola en un poble amb tot un eixam de nanus que de l'emocio no nomes t'agafaven fort sino que em van arribar a mossegar!!! jajaja, sense fer mal eh? pero imagineu la cara sorpresa que va fer en veure el nen menjant-se el brac...

Avui ja hem marxat d'Anantapur, i despres d'un viatge en tren hem arribat a Mysore. Una ciutat que de moment sembla fantastica i que ens ha ofert una calida rebuda dins del seu mercat ple d'olors i colors de les flors. A veure que mes descobrim!!!

De moment tambe s'ens fa una mica rar estar sense els nostres compis d'aventures, pero segur que coneixerem gent nova i viurem noves experiencies!!! Chanas us trobem a faltar!

Fins aviat,

Eva i uri

pd. Family eva> Ei papes, aixi que esteu en plan cacador de bolets no? aixo es que esta fent vent i no podeu sortir a mar! que us sembla si de tant en tant us quedeu relaxat prenent el sol, o us fiqueu dins del jacuzzi eh papa? No pot parar quiet aquest home. Doneu un petonet al cigronet i dieu-li a la Sandra que volem que repeteixi la desfilada quan arribem al camping.


PD. Family uri> Festes de gracia ja! un altre classic d'aquest blog per l'estiu!!! Pero sembla que aquest cop son amb fresqueta no? i el mes important, ara quan plegues pots decidir on anar a dormir!!! que tries, Berta? M'imagino que ara els pares deuen estar disfrutant de les delicies de la toscana aixi que si xerres amb ells digue'ls que son uns punyeterus i que mengin una mica de gnocchis jejeje

PD. Merce> Ostres noia! be doncs haureu de tornar a l'india per poder anar a ladakh. Tambe us podeu apropar a Dharamsala i anar a veure el Dalai Lama si esta per alli, aquella zona tambe es guapa i es respira ambient tibeta. Un petonet molt gran i no correu riscos innecessaris.

PD. Raquelilla> Nena!!! niuiurquina! veu estar amb l'Helena i en Joan? veiem que la teva estada a la ciutat dels gratacels esta anant molt be. Ja has fet un desayuno con diamantes? A part, aquest blog trobava a faltar les teves aportacions estiuenques!!!! L'eva ha fet moltes compres i l'uri comenca a dubtar que tu la puguis superar... ja te les ensenyara una a una.

PD. Recoteam> Panze! amb el cul adolorit de la bici vem pensar en les teves rutilles jajaja. Ja hem vist el logo del recoteam geocaching i queda molt divertit! Nosaltres aqui de moment no hem fet cap cache... es fa dificil buscar pels llocs amb les piles de merda que hi ha. Aprofiteu al platjeta que ens fa molta enveja ara mateix!!!! en part estem desitjant fer una bona remullada a les platges de Colera!!!

Publicado por uri en India2010 a las 16:07 | Comentarios (2) | Referencias (0)

Referencias
URI de referencia para esta entrada

No hay referencias

Comentarios
Mostrar comentarios como (Plano | Hilos)

Voldrem fotos!!

Ala, a passar-ho bé!
#1 Roger activado 21.08.2010 14:00 (Reply)
hola guapos quin fart de visitas esteu fen jo estaria feta pols ja tig prau amb el seño cordills que deu nido el tiu. .El Pani es com una criatura,quina pasada de gat com ens feja mimitos. el bateix van ave
anecdotas bonas ja us explicarem. adeu mols petons de tots mua mua muaaaaaa,
#2 papa activado 22.08.2010 18:10 (Reply)

Estic a l'aeroport a punt de tornar d'un petit viatge a Oporto. Ha estat un vaitge per realitzar un curs de formacio, pero m'ha permes fer algunes voltes per la ciutat i redescobrri aquesta ciutatg que feia molts anys que no visitava.

Teníem pendent aquesta entrada...

Berlín ens va agradar molt, la companyia i la ciutat ens van fer exprèmer al màxim les vacances de setmana santa!!! Aquí teniu algunes fotos dels turistes rubinencs per Berlín, la ciutat en creació permanent.

Feia molt de l'última estada a París, crec que vora 10 anys!, així que vem aprofitar una low cost pillada amb temps per anar a passar-hi un cap de setmana. Vem tenir molta sort doncs amb Servas vem contactar amb una amfitriona que ens va acollir en una casa súper!!! La ciutat ens va deixar passejar sota el sol però amb un fred de mil dimonis, així que no vem parar fins acabar rebentats!!!

Aquí teniu algunes fotos de com va anar l'història...

Portem una temporadeta de viatge que... vaya tela tu!

Doncs bé, per nadal vem agafar l'avió per anar cap al Marroc on en Roger i la Bouchra es casaven (bé, de fet ja s'havien casat aquí però la festa-festa es feia allí). Així que tirant de Ryanair (una llufa com sempre) i tornant amb AirArabia (quina diferència!) vem anar a Marraqueix.

Aprofitant que estàvem per allí vem allargar l'estada i vàrem passar el cap d'any enmig del desert en companyia dels amics!

Dintre de ben poques hores comenca la tornada a casa, Uri li el Pani m'esperen perque els faci molts petonets i abracades, i tot i que em quedaria aqui, em moro de ganes de veure'ls.
Ha estat un viatge especial, el primer cop que venia a l'india sola, i tot i que encara no he puc ser conscient del que ha representat (l'India nomes es pot avaluar quan tornes a casa) crec que m'ha ajudat a creixer. Encara que siguin pocs dies l'india mai et fa tornar com sempre.