La mort NO existeix, només hi ha el aquí i el allà, i segurament quan sigui allà tornaré a muntar una Fundació.

La Fundacio Vicens Ferrer aquest any ha estat diferent, hi faltava ell, i la veritat es que quan hi pensaves no podies evitar que s'humitegessin els ulls. La seva tomba esta preciosa, al terra, la seva estimada Andra Pradesh, coberta amb flors de molts colors, i un banc per seure i xerrar amb ell.

El projecte continua creixent, cada cop es cobreixen mes poblacions i es dona assitencia, educacio, formacio i projeccio economica a mes persones. Es realment temptador, es realment un projecte com cal. Em moro de ganes de presentar un projecte per poder fer la meva col-laboracio, pero de moment ho farem des de casa... Pero aquest es el tipus de projectes que em fan vibrar:dificil, coherent, huma, gratificant, eficac, professional, ple d'il-lusio... es un repte i aixo es massa temptador!



Aquest cop he compartit l'estada amb una bona colla de gent, estar sola fa que t'obris molt mes als altres, i la veritat es que vaig tenir molta sort de coneixer una colla de col-laboradors (metges, infermeria, ortopedia...) i algun visitant i voluntari. Han estat uns fantastics companys de viatge i amb els que he rigut moltissim!. De vegades et sorprens de la connexio que s'estableix entre persones que fa ben poques hores que coneixes, pero suposo es facil quan vas a un lloc com RDT, al cap i a la fi segur que hi ha molts punts en comu amb persones que son capaces de dedicar les seves vacances a treballar pels altres i deixar les seves families. Com diu el Lluis, Campus I de RDT es com Gran hermano, i la veritat es que en aquest Gran hemano hi havia moooolt i mooooolt bon rotllo.

D'aquesta estada a RDT m'enduc el convenciment de que de la lluita, la perseverancia, la il-lusio i la forca de la complicitat genera projectes exitosos. D'aquest estada a RDT m'enduc tambe grans moments i xerrades amb: Paca, Lluis, Xavi, Quim, Jose, Vane, Rafa, Javi, Elia i Cristina. Estimats companys d'aventura, us dec un sopar de formatges! (Lluis prepara el Rom, Paca la papaya, Quim aquella ampolleta de vi de 150 eurus... ).

I fins aqui RDT, ara estic a Mumbai despres d'haver dormit moltes hores i de veure Bangalore (res d'especial, una gran ciutat a l'India sense gaire encant). Em cansen les grans ciutats...
A mes l'Uri m'ha promes una taula de formatges i un bon vi quan torni, o sigui que no deixare que se m'escapi el vol de tornada ( almenys aquest cop)

Adeu estimadissima India, fins dintre de poc!

Evita

PD. Uri> Em deixaras copiar els deures de catala de dema???.... o millor encara... me'ls fas?!

PD. Sirenita, Neptuno i Bello durmiente> eic! que estic be!!! em convideu a dinar aquest dijous? per cert, moltes gracies per feliciatr-me pel meu sant!!!

PD Saladinu> Doncs imagina jo, tota la vida esperant la independencia de Catalunya i mai passa res, i de cop vaig a l'india i em posen les dents llargues... Anda que no tenien dies per declarar la independencia! ja m'han deixat sense coneixer la fillola!

PD. Nuvieta> nena, t'imagines que realment no hagues pogut sortir i que s'hagues allargat la meva estada a l'India!!!???? hagues estat fantastic!!!! I LOVE INDIA!!! INDIA FOREVER!!!

PD. Panze> Panze, que yo no he hecho na!!! si hubiera pasado a Catalunya no te digo que no, pero aqui me porto bien!!!!