Entries by eva

Estic a l'aeroport a punt de tornar d'un petit viatge a Oporto. Ha estat un vaitge per realitzar un curs de formacio, pero m'ha permes fer algunes voltes per la ciutat i redescobrri aquesta ciutatg que feia molts anys que no visitava.

Esperant les indicacions per trobar les botigues bones de segona mà, escribim aquest curt missatge des d'una ciutat viva i vibrant. Fa dos dies que hem arribat, i compartim el moment amb dos rubinencs més de casualitat: la Laia i el Willi! Jejeje... Boníssim, Rubí sempre omnipresent!

No és el primer cop que visitem la ciutat, l'Uri va ser-hi fa uns 10 anys, i l'Eva en fa 17 (creu... Mare meva com passa el temps).
Després de tant temps no hi ha gairebé mur a veure, i prop de la porta de brandemburg no hi ha ni rastre d'aquest, lluny han quedat les llargues caminades pel mur per trobar el millor graffit... Ara, el que queda del mur s'ha convertit o en una obra d'art, o bé es troba en un estat lamentable gràcies a la gent que com els claners del guspira ja fa molts anys rascàvem les parets per endur-nos-en un troç.

Ara queda poc d'aquella ciutat, i al contrari d'un mur que materialitza el control, trobem una ciutat amb una vida nocturna que no l'acabes, i que té pocs tabús.

Més val tard que mai, però és que la tornada al país de le preses, els compromisos, i els excesos m'ha col·lapsat l'agenda...

Fotografies d'aquest hivern a Istambul i l'Índia
(CLICA EN AQUEST TÍTOL I LES VEURÀS TOTES)

Salaam aleikum amigus!

Som a marrakech despres d,una intensa aventura per les terres del magreb. Qualsevol cosa que us poguem expicar quan arribem us semblara exagerat pero no, tot es veritat!!! i es que al marroc el temps es mes relatiu que en cap altre lloc del mon, o be a nosaltres ens costa agafar la prespectiva... sort que estavam amb els amics perque sino hauriem muntat algn bon pollo!!!!

En tot cas, he,m estat en una boda que enriu-te,n tu de les bodes gitanes: veure al teu amic puja a cavall dins el menjador de la boda vestit a la marroquen, amb uns tambors que no van parar de sonar durant ?8 hores?, disfressats amb un kaftan i una djelabba i comencar a sopar a la 1 amb un tros de pastiset, i acabar a les 5 de la matinada amb el pastis de noces, no es pot descriure amb una llufa de teclat frances-moro que ens tornara bojos!!

Aixi que ja ho farem en directe amb un bon te a la mente i aprofitarem per explicarvos la preregrinacio cap al desert i el visionat de l,eclipsi de lluna. molts petonets i bon any 2010!!!!

Dintre de ben poques hores comenca la tornada a casa, Uri li el Pani m'esperen perque els faci molts petonets i abracades, i tot i que em quedaria aqui, em moro de ganes de veure'ls.
Ha estat un viatge especial, el primer cop que venia a l'india sola, i tot i que encara no he puc ser conscient del que ha representat (l'India nomes es pot avaluar quan tornes a casa) crec que m'ha ajudat a creixer. Encara que siguin pocs dies l'india mai et fa tornar com sempre.

jajaja... Doncs be, aquest mati no tenia temps per excriure i en un moment tot ha canviat. Estic dins de la Fundacio, s'ha liat un follon de la muerte a fora. Es veu que hi ha una part de l'estat d'Andra Pradesh que es volia independitzar i l'estat ha confirmat que sigui aixi avui, i ja la tenim liada!!! Hi ha manifestacions fora i per precaucio no ens deixen sortir. O sigui que aqui estic, a la bombolleta de la fundacio, tranquileta.
El pitjor de tot es que m'han dit que dema continuen les manifestacions, i que per tant no podre anar a veure la nostra fillola. Uri, haurem de tornar!!!!