India 2009

Més val tard que mai, però és que la tornada al país de le preses, els compromisos, i els excesos m'ha col·lapsat l'agenda...

Fotografies d'aquest hivern a Istambul i l'Índia
(CLICA EN AQUEST TÍTOL I LES VEURÀS TOTES)

Dintre de ben poques hores comenca la tornada a casa, Uri li el Pani m'esperen perque els faci molts petonets i abracades, i tot i que em quedaria aqui, em moro de ganes de veure'ls.
Ha estat un viatge especial, el primer cop que venia a l'india sola, i tot i que encara no he puc ser conscient del que ha representat (l'India nomes es pot avaluar quan tornes a casa) crec que m'ha ajudat a creixer. Encara que siguin pocs dies l'india mai et fa tornar com sempre.

jajaja... Doncs be, aquest mati no tenia temps per excriure i en un moment tot ha canviat. Estic dins de la Fundacio, s'ha liat un follon de la muerte a fora. Es veu que hi ha una part de l'estat d'Andra Pradesh que es volia independitzar i l'estat ha confirmat que sigui aixi avui, i ja la tenim liada!!! Hi ha manifestacions fora i per precaucio no ens deixen sortir. O sigui que aqui estic, a la bombolleta de la fundacio, tranquileta.
El pitjor de tot es que m'han dit que dema continuen les manifestacions, i que per tant no podre anar a veure la nostra fillola. Uri, haurem de tornar!!!!

Dema de bon mati el viatge continua cap a Amnantapur, arribo a l'estimada fundacio, i potser no podre escriure durant molts dies. En una setmana l'India ha aconseguit fer-me desconectar, i fer-me sentir un altre cop part del caos. He entrat dins de MATRIX!!!!!

Despres de fer una visita super friki a un museu de cotxes (aixo es el que passa per anar amb 4 homes per la vida), vam acabar el nostre recorregut per la ciutat d'Udaipur, cadascu prenia el seu cami, uns es quedaven, altres ens trobariem mes endevant, i l'Enric se n'anava a les platgetes de GOA!!! ( petons Enric, i recorda fuig dels Israelites!!!).

Ja no estic Alone, ara som una bona colla!
els viatgers que viatgen junts s'agrupen i creen unitats de poder als hotels, se'ls fan seus amb la seva necessitat de relacionar-se i jo... soc una mes de les folloneres que es queden fins les tantes explicant batalletes fins ben be les 12 de la nit. Quina gracia em fa veure'm a l'altre canto de la nit en un hotel! jajaja...