Estem aqui a Goa passats per aigua pero tot i aixi ens escapem cap a terres mes seques, dificil en aquesta india assetjada pel monzo... Aquestes escapades ens costen hores d'autobusos locals i el cost per a la nostra esquena i cul.

Pero Deu ha proveit i ha volgut que marxem de l'India amb un bon regust de boca... jejejeje (veieu la solucio al final del post).
Continue reading "Monzo a la costa!"

Aqui al sud estem la mar de be, ara mateix el nostre ordinador esta en una taula plena de cagaradetes de ratoli, que monos!!!! aquesta tarda hem comprat uns regalets que en obrir la caixa han fet sortir una munt de paneroles (altrament dit cucaratxes), la primera nit a Mysore va resultar un infern, el llit estava plagat de paparres... aixxxxxxxxxxx.... es monzo i hem entrat en un altre dimensio del viatge....

Aixi que hem hagut de pujar el pressupost destinat a hotels per evitar mes sorpreses.
Ara som a Hassan, un poble que pel que sembla no hi venen gaires turistes i es per aixo que han comencat els nostres esmorzars amb picant... s'ha acabat la bona vida!
Continue reading "Bitxets del sud"

Acabem d'arribar a Mysore, una ciutat del sud de l'India que sorprenentment no es gaire gaire sorollosa i es deixa passejar. Enrerre em deixat dues coses importants: l'equip dels Chanas (que ara mateix deuen estar arribant a l'aeroport de BCN) i la nostra estimada Fundacio Vicens Ferrer.
Continue reading "Vicens forever"

Despres de molt de tragin ja estem al sud de l'india, pero fins arribar aqui han passat moooltes coses!!!
pushkar , jaipur, teej festival, bangalore i el desitjat Hampi!
Continue reading "Hampi is the very best!!!!"

Despres d'una visiteta rapida per bundi estavem nerviosos perque arribaven els nostres estimats amics que ara escriuen amb nosaltres aquest superguai post desde pushkar al blog.

Benvinguts a l'India MARTA, GARBANCITO (el Chana) i CRISTINA!!!!
Continue reading "Please, please, all together"

Encara que no us ho cregueu es el primer moment del viatge en que estem solets i tranquil amb temps per mirar internet...

Ara som a Bundi despres d'una visita als nostres amics de Kalol, Gujarat, que cada cop van creixent!
Continue reading "Namaste India (again)"

Estic a l'aeroport a punt de tornar d'un petit viatge a Oporto. Ha estat un vaitge per realitzar un curs de formacio, pero m'ha permes fer algunes voltes per la ciutat i redescobrri aquesta ciutatg que feia molts anys que no visitava.
Continue reading "Oporto wine !"

Teníem pendent aquesta entrada...

Berlín ens va agradar molt, la companyia i la ciutat ens van fer exprèmer al màxim les vacances de setmana santa!!! Aquí teniu algunes fotos dels turistes rubinencs per Berlín, la ciutat en creació permanent.

Esperant les indicacions per trobar les botigues bones de segona mà, escribim aquest curt missatge des d'una ciutat viva i vibrant. Fa dos dies que hem arribat, i compartim el moment amb dos rubinencs més de casualitat: la Laia i el Willi! Jejeje... Boníssim, Rubí sempre omnipresent!

No és el primer cop que visitem la ciutat, l'Uri va ser-hi fa uns 10 anys, i l'Eva en fa 17 (creu... Mare meva com passa el temps).
Després de tant temps no hi ha gairebé mur a veure, i prop de la porta de brandemburg no hi ha ni rastre d'aquest, lluny han quedat les llargues caminades pel mur per trobar el millor graffit... Ara, el que queda del mur s'ha convertit o en una obra d'art, o bé es troba en un estat lamentable gràcies a la gent que com els claners del guspira ja fa molts anys rascàvem les parets per endur-nos-en un troç.

Ara queda poc d'aquella ciutat, i al contrari d'un mur que materialitza el control, trobem una ciutat amb una vida nocturna que no l'acabes, i que té pocs tabús.

Feia molt de l'última estada a París, crec que vora 10 anys!, així que vem aprofitar una low cost pillada amb temps per anar a passar-hi un cap de setmana. Vem tenir molta sort doncs amb Servas vem contactar amb una amfitriona que ens va acollir en una casa súper!!! La ciutat ens va deixar passejar sota el sol però amb un fred de mil dimonis, així que no vem parar fins acabar rebentats!!!

Aquí teniu algunes fotos de com va anar l'història...


Continue reading "París a l'hivern"

Portem una temporadeta de viatge que... vaya tela tu!

Doncs bé, per nadal vem agafar l'avió per anar cap al Marroc on en Roger i la Bouchra es casaven (bé, de fet ja s'havien casat aquí però la festa-festa es feia allí). Així que tirant de Ryanair (una llufa com sempre) i tornant amb AirArabia (quina diferència!) vem anar a Marraqueix.

Aprofitant que estàvem per allí vem allargar l'estada i vàrem passar el cap d'any enmig del desert en companyia dels amics!

Continue reading "De boda al Marroc!"

Més val tard que mai, però és que la tornada al país de le preses, els compromisos, i els excesos m'ha col·lapsat l'agenda...

Fotografies d'aquest hivern a Istambul i l'Índia
(CLICA EN AQUEST TÍTOL I LES VEURÀS TOTES)

Salaam aleikum amigus!

Som a marrakech despres d,una intensa aventura per les terres del magreb. Qualsevol cosa que us poguem expicar quan arribem us semblara exagerat pero no, tot es veritat!!! i es que al marroc el temps es mes relatiu que en cap altre lloc del mon, o be a nosaltres ens costa agafar la prespectiva... sort que estavam amb els amics perque sino hauriem muntat algn bon pollo!!!!

En tot cas, he,m estat en una boda que enriu-te,n tu de les bodes gitanes: veure al teu amic puja a cavall dins el menjador de la boda vestit a la marroquen, amb uns tambors que no van parar de sonar durant ?8 hores?, disfressats amb un kaftan i una djelabba i comencar a sopar a la 1 amb un tros de pastiset, i acabar a les 5 de la matinada amb el pastis de noces, no es pot descriure amb una llufa de teclat frances-moro que ens tornara bojos!!

Aixi que ja ho farem en directe amb un bon te a la mente i aprofitarem per explicarvos la preregrinacio cap al desert i el visionat de l,eclipsi de lluna. molts petonets i bon any 2010!!!!

Dintre de ben poques hores comenca la tornada a casa, Uri li el Pani m'esperen perque els faci molts petonets i abracades, i tot i que em quedaria aqui, em moro de ganes de veure'ls.
Ha estat un viatge especial, el primer cop que venia a l'india sola, i tot i que encara no he puc ser conscient del que ha representat (l'India nomes es pot avaluar quan tornes a casa) crec que m'ha ajudat a creixer. Encara que siguin pocs dies l'india mai et fa tornar com sempre.


Continue reading "La mort NO existeix, només hi ha el aquí i el allà, i segurament quan sigui allà tornaré a muntar una Fundació."