Tuc de Mulleres

Farà un parell de cap de setmanes ens vem retrobar uns antics cauerus per anar a fer el Mulleres. És un tresmil que he fet unes quantes vegades, és senzill, amb un refu a alçada i asequible per tothom que estigui una mica avesat a caminar per la muntanya... el primer tresmil que vaig fer amb el cau i que després he repetit uns quants cops, diria que sempre amb gent del cau.

Aquest cop erem en Juan, retrobat!, en Roger i la Bouchra que encara no era cavallera de muntanya... El temps va acompanyar i no vem veure cap núvol excepte per la nit a la Val d'Aran.
Divendres vem anar a dormir a casa en Juan, que guapa! Dissabte la primera pujadeta fins al refugi. El refugi, per altra banda, ja comença a notar els seus anys (del 1984?!) i per la nit vem ser una bona colla... massa? alguns moments de claustrofòbia vaig passar dormint tant apretats...

El diumenge tocava atacar el cim i, per bé que una mica tard per ser muntanya, vem començar la pujada amb els primers rajos de sol (quin fred que feia!) Vem fer cim sense trepitjar gota de neu, les vistes eren molt maques però he de dir que estic una mica moix doncs el pirineu estava més mancat de neu que mai abans havia vist. La gelera de l'Aneto (l'única que es veia) estava super reduïda respecte l'últim cop que l'havia pujat!!!!

Tot i aquesta trista constatació, l'excursió va ser tot un èxit! Molt bones sensacions amb els amics i una caminada ben gaudida. Però per fer-se una bona idea... les fotos!